L'estabilitat de Les Manxa

Quan els dos extrems de la manxa estan restringits, si la pressió a la manxa augmenta fins a un cert valor crític, les manxa es tornaran inestables.

Per a una manxa que treballa en estat comprimit, el seu desplaçament màxim de compressió és: sota l'acció de la pressió, la manxa es pot comprimir fins al valor màxim de desplaçament que es pot generar quan les ondulacions es posen en contacte entre si, també conegut com el desplaçament màxim permès de l'estructura, que és igual a La diferència entre la longitud lliure de la manxa i la longitud màxima comprimida.

El desplaçament màxim que es pot obtenir sense deformació plàstica de la manxa s'anomena desplaçament admissible de la manxa.

La manxa produirà una deformació residual en el procés de treball real. La deformació residual també s'anomena deformació permanent o deformació plàstica. La manxa es deforma sota l'acció de la força o la pressió. Quan s'elimina la força o la pressió, la manxa no torna al seu estat original. Deformació residual, la deformació residual sol expressar-se per la quantitat que la manxa no torna a la posició original, també coneguda com a desplaçament zero.

La relació entre el desplaçament de la manxa i el desplaçament zero, independentment del desplaçament de tracció o compressió, en l'etapa inicial del desplaçament de la manxa, la seva deformació residual és molt petita, generalment inferior a la posició zero admissible especificada en el valor de desplaçament estàndard de manxa. Tanmateix, quan el desplaçament de tracció (o compressió) augmenta gradualment més enllà d'un determinat valor de desplaçament, provocarà un augment sobtat del valor de desplaçament zero, cosa que significa que la manxa produeix una deformació residual relativament gran. Si el desplaçament s'incrementa una mica més, la deformació residual augmentarà significativament. Per tant, la manxa generalment no hauria de superar aquest desplaçament, en cas contrari, la seva precisió, estabilitat, fiabilitat i vida útil es reduiran greument.

El desplaçament de compressió permès de la manxa quan es treballa en compressió és més gran que el desplaçament de tracció permès quan es treballa en tensió, de manera que quan es dissenya la manxa, la manxa hauria de treballar en compressió tant com sigui possible. Es troba a través d'experiments que, en general, el desplaçament compressiu permès de les manxa del mateix material i la mateixa especificació és 1,5 vegades el desplaçament de tracció permès.

El desplaçament admissible està relacionat amb els paràmetres geomètrics i les propietats materials de la manxa. En general, el desplaçament admissible de les manxa és proporcional a la resistència al rendiment del material i al quadrat del diàmetre exterior, i inversament proporcional al mòdul elàstic del material i al gruix de la paret de la manxa. Al mateix temps, la profunditat relativa de l'ona i el gruix de l'ona també hi tenen una certa influència.