Resistent a la pressió de manxes

La resistència a la pressió és un paràmetre important del rendiment de la manxa. Quan la manxa està a temperatura ambient, la pressió estàtica màxima que la manxa pot suportar sense deformació plàstica a la forma d'ona és la resistència a la pressió màxima de la manxa. En circumstàncies normals, la manxa funciona sota una determinada pressió (pressió interna o pressió externa). , per la qual cosa ha de suportar aquesta pressió sense deformació plàstica durant tot el procés de treball.

La resistència a la pressió de la manxa pertany en realitat a la categoria de resistència de la manxa. La clau del càlcul és l'anàlisi de tensions, és a dir, analitzar la tensió a la paret de manxa. Mentre la tensió al punt de tensió màxima de la paret de la manxa no superi la resistència a la fluència del material, la pressió sobre la manxa no arribarà a la seva pressió de suport.

Quan les altres condicions de treball són les mateixes, la mateixa manxa té una millor estabilitat sota pressió externa que sota pressió interna, de manera que la resistència a la pressió màxima sota pressió externa és més alta que sota pressió interna.

Quan els dos extrems de la manxa estan fixats, si s'introdueix una pressió suficient a la cavitat interior de la manxa, la cresta de la manxa es pot danyar per voladura. El valor de pressió dins de la manxa quan la manxa comença a rebentar s'anomena pressió d'esclat. La pressió d'esclat és un paràmetre que caracteritza la màxima resistència a la compressió de la manxa. Durant tot el procés de treball de la manxa, la seva pressió de treball és molt inferior a la pressió d'explosió, en cas contrari, la manxa es trencarà i es farà malbé.

Quan la longitud ondulada és inferior o igual al diàmetre exterior, el resultat calculat és molt proper a la pressió real d'esclat; per a la canonada corrugada esvelta, la pressió real d'esclat és molt més baixa. La pressió d'explosió és d'entre 3 i 10 vegades la pressió de treball admissible.